10 motius per no perdre's el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges 2009

Aquí està el meu TOP TEN per Sitges... i em deixo algunes de molt terror i sang fresca, je, je, je...

El nou cinema fantàstic espanyol no podia faltar a la seva cita amb el festival. A banda del film inaugural fora de competició, [REC]², trobem a competició aquest any Hierro del debutant Gabe Ibáñez que presenta la tèrbola història d’una mare (Elena Anaya) que perd el seu fill en un viatge a la illa de El Hierro, fet que l’acaba fent entrar en un malson de contorns nihilistes sobre la pèrdua de la identitat.

[REC] 2

Jaume Balagueró i Paco Plaza

Ja han passat dos anys des que Manuela Velasco, gravada amb textura de visió nocturna mentre era arrossegada cap a la foscor, ens va deixar amb l’ai al cor. Dos anys d’espera impacient per a nosaltres; per a la pel·lícula, en canvi, només un quart d’hora. [·Rec]2: comença en aquest punt: amb els GEO a punt d’entrar en el bloc de pisos assolat i cobert de plàstic. Ha arribat el moment de les respostes: de saber quina mena d’experiments s’havien fet en aquell edifici de l’Eixample i de descobrir si la intrèpida periodista hi va morir... o no. Plaza i Balagueró no solament resolen les incògnites, sinó que aconsegueixen un impossible: mantenir la tensió al màxim.

Jaume Balagueró i Paco Plaza

Dos habituals del Festival. Balagueró (Lleida) va debutar amb Los sin nombre (1999) i va continuar amb Darkness (2002), Frágiles (2005) i Para entrar a vivir (2006). Plaza (València) va debutar amb El segundo nombre (Méliès de Plata al Sitges 02) i va continuar amb Romasanta, la caza de la bestia (2004) i Cuento de navidad (2006). Junts han fet OT: La película (2002) i [·Rec] (2007).

ESPAÑA. 2009

Directors: Jaume Balagueró i Paco Plaza
Guió: Jaume Balagueró, Paco Plaza, Manu Díez
Música: Carlos Ann
Intèrprets: Jonathan Mellor, Óscar Sánchez Zafra, Ariel Casas, Alejandro Casaseca, Pablo Rosso, Manuela Velasco

Hierro

Gabe Ibáñez

Diego, un nen de cinc anys, desapareix mentre estiueja amb la seva mare a l’illa de Hierro. Sis mesos després, María rep una trucada: han trobat el cos del seu fill i haurà de tornar a l’illa. Envoltada pel paisatge rocallós de les Canàries, María tindrà el pressentiment que Diego encara és viu. A mig camí entre el terror i el drama psicològic, Hierro segueix el camí del nou cinema de gènere espanyol. La producció ha anat a càrrec dels mateixos noms que El orfanato i El laberinto del fauno, i reconeixereu com a autor del guió el responsable del text de l’enginyosa El rey de la montaña. Unes localitzacions atmosfèriques i una Elena Anaya que expressa amb seguretat el dolor de la pèrdua completen aquesta alineació de luxe.

---

Gabe Ibáñez

Madrid, 1971. Es va fer conèixer com a creador d’efectes especials. El 1996 es va endur el Goya en aquesta categoria pel seu treball a El día de la bestia (1995). El 2006 va presentar a Sitges el curt Máquina. Hierro, el seu primer llarg, s’ha presentat a la Setmana de la Crítica de Canes.

ESPAÑA. 2009

Director: Gabe Ibáñez
Guió: Javier Gullón
Música: Zacarias M. De La Riva
Intèrprets: Elena Anaya, Bea Segura, Andrés Herrera, Mar Sodupe, Miriam Correa
Durada: 91 minuts

Thirst

Park Chan-wook

Un sacerdot coreà que els seus feligresos respecten per la seva rectitud i la seva bondat viatja a l’Àfrica per provar una vacuna nova. Els efectes secundaris de la medicina són immediats: el sant baró es converteix en un vampir assedegat. De resultes de la mutació, a més, començar a sentir-se irresistiblement atret per l’esposa d’un amic seu. Tots dos descobriran junts els plaers de la carn i de la sang. Park Chan-wook porta aquesta història de vampirs al seu terreny: gran potència visual, molta sang, i seqüències elegants i impossibles. Bellesa que desafia la lògica, un regal per als ulls.

COREA DEL SUD. 2009

Director: Park Chan-wook Guió: Chung Seo-kyung, Park Chan-wook Intèrprets: Song Kang-ho, Kim Ok-vin, Kim Hae-sook, Shin Ha-kyun, Park In-hwan Durada: 133 minuts

Park Chan-wook
Seül, 1963. A la universitat, mentre estudia Filosofia, ja s’interessa pel cinema. El 2000 triomfa a Corea amb la cinta Joint Security Area. La resta del món el coneixerà a partir de la seva aclamada trilogia de la venjança, formada per Sympathy for Mr. Vengeance, Old Boy (2003) i Lady Vengeance (2005).

Ne te retourne pas (Don't Look Back)

Marina de Van

Una pel·lícula en què Sophie Marceau es va convertint de mica en mica en Monica Bellucci ja té, d’entrada, el seu què. Si, a més, resulta que la dirigeix Marina de Van (autora de Dans ma peau, una de les cintes de gènere que pot presumir d’haver assolit la categoria de film de culte aquesta última dècada gràcies al seu gust cronenberguià per la carn), la temptació esdevé irresistible. Ne te retourne pas ens presenta una dona—mare de família i professional d’èxit—convençuda que el seu entorn està canviant i que una altra dona li està robant el cos. Rostres que canvien de mica en mica, tensió, fantasmes que tornen del passat i, sobretot, un duel físic entre dues dives del cinema europeu.



Ne te retourne pas, de Marina de Van, tour de force inquietant entre Monica Belluci i Sophie Marceau

Marina de Van

Nascuda a França el 1971. Va estudiar cinema a La Fémis, on va realitzar el seu primer curtmetratge. Com a actriu i guionista ha treballat, entre d’altres, amb François Ozon. El seu primer llarg, el duríssim Dans ma peau (2002), la va convertir en una de les grans promeses del cinema francès.

FRANÇA, LUXEMBURG, BÈLGICA, ITÀLIA. 2009

Director: Marina de Van
Guió: Marina de Van, Jacques Akchoti
Música: Luc Rollinger
Intèrprets: Sophie Marceau, Monica Bellucci, Andrea Di Stefano, Thierry Neuvic, Brigitte Catillon
Durada: 111 minuts

Metropia

Tarik Saleh

L’animació continua sent el camp artístic amb més capacitat per generar sorpreses. A vegades tan grates com la de Metropia i la seva tècnica innovadora del fotomuntatge animat. La història arrenca en un futur immediat: una gran companyia, Trexx, decideix unir tots els metros d’Europa per combatre la crisi que castiga el vell continent. Roger, que sent veus incorpòries cada vegada que entra al metro, es trobarà implicat en una conspiració kafkiana arran de coincidir amb la model del seu xampú preferit. Vincent Gallo i Juliette Lewis, entre d’altres, posen veu a aquesta divertida i mordaç paranoia orwel·liana.




Tarik Saleh

Artista reconegut del graffiti i membre fundador d’Atmo Media Network i Atmo Animation, productores de més de trenta curtmetratges d’animació. També és coautor de dos documentals guardonats internacionalment: Sacrificio-Who Betrayed Che Guevara? (2001) i GITMO-New Rules of War (2005).

SUÈCIA/DINAMARCA/NORUEGA/FINLÀNDIA. 2009

Director: Tarik Saleh
Productora: Kristina Åberg
Guió: Stig Larsson, Fredrik Edin, Tarik Saleh
Fotografia: Sesse Lind
Director d’animació: Christian Ryltenius
Muntatge: Johan Söderberg
Música: Kristen Linder
Direcció artística: Martin Hultman
So: Eddie Simonsen
Veus: Vincent Gallo, Juliette Lewis, Udo Kier, Stellan Skarsgård, Alexander Skarsgård

Durada: 80 minuts

Splice

Vincenzo Natali

Si les altres pel·lícules de Vincenzo Natali havien girat al voltant de la indefinició espacial (Cube, Nothing) i personal (Cypher), Splice aborda el tema de l’evolució induïda de l’espècie. Adrian Brody i Sarah Polley són una parella de científics que creen una raça nova, híbrida i, en principi, inofensiva, però que aviat desenvolupa trets depredatoris, fins i tot en l’àmbit sexual. Una monster movie atípica, amb ecos de Mimic (Guillermo del Toro apadrina la pel·lícula) i Species, però que sorprèn per l’ús excel·lent dels efectes especials i per les ramificacions inesperades de la trama. I és que el monstre de Splice és sexi i perversament atractiu...

Vincenzo Natali

Realitzador canadenc. Amb Cube (2007), el seu debut, va obtenir un reguitzell de guardons, incloent-hi el premi a la millor pel·lícula al Sitges 98 i el Méliès de Plata a Brussel·les. Després va rodar Cypher (2002) i Nothing (2003). També és autor d’un episodi del film col·lectiu Paris, j’ai t’aime (2006).

CANADÀ/FRANÇA/ESTATS UNITS. 2009

Director: Vincenzo Natali
Guió: Vincenzo Natali, Antoinette Terry Bryant, Doug Taylor
Efectes especials: KNB EFX Group
Efectes visuals: C.O.R.E. Digital pictures
Intèrprets: Adrien Brody, Sarah Polley, David Hewlett, Delphine Chanéac, Abigail Chu

Mr. Nobody

Jaco van Dormael

El petit Nemo és a l’andana de l’estació. El tren sortirà d’un moment a l’altre. Què ha de fer, anar-se’n amb la mare o quedar-se amb el pare? Les possibilitats són infinites i, mentre no triï, no n’haurà de donar cap per perduda. A Jaco van Dormael l’èxit ni l’angoixa ni el fa córrer. Després de firmar la prodigiosa Toto, el héroe, va esperar cinc anys per tornar-se a posar darrere la càmera. N’han passat tretze més fins a Mr. Nobody. La seva última pel·lícula és una filigrana de poesia fantàstica que juga amb el temps i les realitats alternatives i on el que compta són les petites coses. A més, una producció i un repartiment de luxe. La vida és, sens cap mena de dubte, meravellosa.

Jaco van Dormael
Realitzador belga autor del prestigiós curtmetratge È pericoloso sporgersi (1984). Es va endur la Càmera d’Or al Festival de Canes amb el seu debut, Toto, el héroe (1991), i va coescriure el guió d’Entre el cielo y la tierra (1992). La seva filmografia inclou també el llargmetratge El octavo día (96).

BÈLGICA/FRANÇA/CANADÀ/ALEMANYA. 2009

Director: Jaco van Dormael
Guió: Jaco van Dormel
Música: Pierre van Dormael
Intèrprets: Jared Leto, Sarah Polley, Linh Dan Pham, Diane Kruger, Nastasha Little

Moon

Duncan Jones

Res millor per celebrar el quaranta aniversari de l’arribada a la lluna que gaudir de Moon, una cinta que recupera la tradició de la ciència-ficció dels anys setanta i el seu gust per les maquetes a l’hora de confeccionar els efectes visuals. Duncan Jones, fill de David Bowie, debuta en la direcció amb un trencaclosques que recorda Naves misteriosas i Solaris alhora que evita l’excés de metafísica bo i potenciant el costat humanista de la història. Però Moon és, sobretot, Sam Rockwell, excel·lent en el paper de treballador solitari d’una estació lunar. De propina, la veu inconfusible de Kevin Spacey donant personalitat a un model cibernètic que no ha d’envejar res al mític HAL 9000.



Duncan Jones

Operador de càmera i ajudant de direcció. És autor del curtmetratge Whistle (2002). Guardonat a la Kodak Student Commercial Competition per l’anunci Blade Jogger, es va fer un nom en el món de la publicitat i va fundar companyia pròpia el 2005: Liberty Films. Moon és la seva primera pel·lícula.

REGNE UNIT/ESTATS UNITS. 2009

Director: Duncan Jones
Guió: Nathan Parker, basat en la història original de Duncan Jones
Música: Clint Mansell
Direcció artística: Hideki Arichi So: Patrick Owen Efectes visuals: Cinesite Vestuari: Jane Petrie Intèrprets: Sam Rockwell, Dominique McElligott, Kaya Scodelario, Benedict Wong, Matt Berry Durada: 97 minuts

Chaw (Chawoo)

Shin Jung-won

Un trasllat que ell no volia ha portat Kim, policia coreà, a Sameri, un poblet al mig del no-res. Ell comptava de passar-se el dia posant multes als tractors i pescant al llac, però resulta que Sameri és qualsevol cosa menys un llogarret tranquil. Per acabar-ho d’adobar, s’acosten la fira agrícola i un senglar gegant que no hi estava convidat. El plantejament és conegut (Tiburón) i Razorback és una referència obligada, però Chaw no és una pel·lícula de terror amb monstre i prou. A aquesta fórmula s’hi han afegit grans dosis de comèdia negra i una paleta de personatges i de situacions que freguen el surrealisme. Un divertiment colossal que combina tensió, terror i rialles.



Shin Jung-won

De nacionalitat sud-coreana. Té molta experiència com a productor de videoclips i ha treballat com a director artístic a films com ara Sex Is Zero (2002) i Romantic Assassin (2003). Va debutar amb la comèdia de terror To Catch a Virgin Ghost (2004). Chaw és el seu segon llarg.

COREA DEL SUD. 2009

Director: Shin Jung-won
Guió: Shin Jung-won
Efectes especials: Erik Jensen
Efectes visuals: Polygon Entertainment
Intèrprets: Um Tae-woong, Jung Yu-mi, Chang Hang-sun, Yoon Je-mun, Park Hyuk-kwon
Durada: 122 minuts

Enter the Void

Gaspar Noé

Els qui es van sentir incòmodes veient Irreversible continuaran regirant-se a la butaca amb Enter the Void. Gaspar Noé és, sens dubte, un dels cineastes més irreverents del cinema contemporani, un virtuós de la càmera que furga sense pudor als racons més foscos de l’ésser humà. A Enter the Void segueix les vicissituds de dos germans que viatgen d’Europa a Tòquio i allà cauen a la trampa de la droga i el sexe per diners. Noé explora la ment dels seus personatges (i els genitals d’una dona, fins i tot!), insisteix en llargs plans subjectius, i converteix la càmera en un trapezista que desafia els límits del que és possible. Un viatge al·lucinat amb l’enfant més terrible del cinema francès com a guia.

Gaspar Noé

Buenos Aires, 1963. Fill de pintor, passa la joventut a cavall de l’Argentina i els Estats Units. Després de treballar en alguns rodatges, filma el migmetratge Carne (1991), presentat a Canes. Debuta com a director de llargmetratges amb Seul contre tous (1998), i reincideix amb la polèmica Irreversible (2002).

FRANÇA/ALEMANYA/ITÀLIA. 2009

Director: Gaspar Noé
Guió: Gaspar Noé
Fotografia: Benoit Debie
Música: Thomas Bangalter
So: Ryotaro Harada, Ken Yasumoto
Efectes especials: Pierre Buffin
Vestuari: Tony Crosbie, Nicoletta Massone
Intèrprets: Nathaniel Brown, Paz de la Huerta, Cyril Roy, Emily Alyn Lind, Jesse Kuhn

Aquí teniu la meva aposta 10, per Sitges 2009. Hi han moltíssimes més per gaudir de bon cinema i passar una bona estona, o TERRORÍFICA, segons com es miri...

Desde Fantàstic, ciència-ficció, terror, gore, asiàtic o europeo, ningú pot deixar passar l'oportunitat de gaudir del 7è art... BON CINEMA A TOTS!!!

Festival SITGES '09

A poc més d'un mes de l'inici de la 42 edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, ja tenim el llistat de pel.lícules de la secció Oficial Fantàstic a competició, que enguany presenta 22 films a competició.

Trobem una selecció molt variada dins el gènere del Fantàstic, que ve a reivindicar una vegada més que el gènere fantàstic no té limits.

Tot fent referència a la actualitat de la Biennale di Venezia , amb la seva 66 Mostra Internazionale d'Arte Cinematografica, alguns aficionats del cinema ens agradaria que es reproduís una miqueta del glamour que hem vist a la ciutat italiana.
Quina gran repercusió tindria per la vila de Sitges, junt amb la presència de figures tant importants del gènere fantàstic com Alien, King Kong, E.T., Cheewaka, la niña del exorcista,... i ademés aparegués per l'Hotel Melia la gran MARIA GRAZIA CUCINOTTA...


Jo crec que en el marc incomparable de Sitges, sota l'Església de Sant Bartomeu... els dos grans icones del cinema com King Kong i Maria Grazia (gràcies nostre senyor!!!) Cucinotta fan una parella ESPECTACULAR, o no us sembla?


El que es segur és que l'Esglèsia hi serà en aquesta 42 edició, en King Kong ja veurem si apareixerà, si vingués MGC seguríssim que fa acte de presència... El que segur que vindrà aquest anys serà ALIEN directament de la nau NOSTROMO, i potser alguna espècie aliènigena més pot acabar de fer acte de presència per la bellissima vila de Gaylandia!!!

I els amants del 7è art no perderm l'esperança de que algun astre caigui del cel i si potser de sexe femení... millor encara. Formularé el meu desig en veu alta, aprofitant una dels films presents a concurs, la peli francesa Ne te retourne pas, de Marina de Van, un tour de force inquietant entre Monica Belluci i Sophie Marceau.


Si, si, si MONICA BELLUCI, la més gran bambina italiana... Va estar a Cannes, però perquè no perdre's un cap de setmana per Sitges, ohhh MAMMA MIA!!!


Monica Bellucci va desfilar per la catifa vermella de Cannes acompanyada de l'alter ego a la pel.licula NE TE RETOURNE PAS, Sophie Marceau.



Després de King Kong, Alien, E.T. o el mateix pelut Cheewaka, jo crec que ja toca fer-s'ho mirar entre tanta samarreta blanqueta de tirants pel passeig de Gaylandia...

PER FAVORE, UNA BELLA BAMBINA PER L'AMORE!!!

Alguns les prefereixen roses, però jo em quedo amb la MEDITERRÀNEA, com deia l'amic Serrat....

Més info de la resta de pel.lícules a competició Oficial Fantàstic a: http://sitgesfilmfestival.com/cat/noticies/?id=1002949#01

Torna LO PUTO CRACK

El Gran Hobbit de la Llum, lo PUTO GUSILUZ i des de'l Gol contra el Chelsea: LO PUTO CRACK, Don Andrés Iniesta, està apunt de tornar a saltar als terrenys de joc i sentir-se futbolista:

”Veig molt a prop el moment de rebre l’alta mèdica i tornar a sentir-me futbolista. Espero que sigui pel proper partit. He passat un estiu molt dolent però, per sort, la cama està bé i ja tinc ganes de jugar”.

Aquestes paraules les ha pronunciat lo crack blaugrana en la presentació del seu llibre “Un any al paradís, el meu diari del triplet”. El jugador del Barça rememora en forma de diari els moments més especials d’una temporada històrica.


El llibre està escrit en forma de diari personal, dividit en vuit capítols i amb pàgines manuscrites pel mateix jugador i fotos personals triades expressament per Iniesta. Al llarg de 119 planes, Iniesta explica en primera persona els moments més rellevants d’una temporada històrica en la s’alternen moments inoblidables amb altres de més complicats.”El partit al camp del Chelsea va ser el millor moment de tota la meva vida. Fer feliç a tanta gent va ser increïble.

Si ja es veu a la foto, que el gol per l'escaire....anava directe cap a la Copa d'Europa, je, je, je!!!

Recordem la retransmissió que es va fer a RAC1 durant moments abans del gol...



INIESTA seguia la presentació comentan: "Després van arribar els tres títols, la golejada al Bernabeu i les celebracions. També hi van haver moments difícils que explico en el llibre, com la lesió que vaig patir al final de temporada. Els 17 dies que van passar entre la lesió contra el Vila-real i la final de Roma van ser un malson. Per sort, vaig poder jugar i l’equip va guanyar el títol”.

Més info a: http://www.fcbarcelona.com/web/catala/noticies/futbol/temporada09-10/09/n090904106564.html

O recordem també la nit màgica del Bernabeu, ji, ji, ji.... (amb els grans comentaris dels amics de La Ser)




Lo Crack ha tornat, que tremoli la Galaxia Blanca, que mirant al Futur, aquesta vegada DON ANDRÉS no farà el gol per passar a la Final de la Champions a Madrid el 22/05/2010, si no que marcarà aquell dia per consolidar-se com a

LO SUPERCRACK DON ANDRÉS INIESTA!!!

MUSIC NON STOP: 8 raons per anar a Kovenhavn fins a final d'any (2ª part)

5ª Raó: 26 d'Octubre - PARKEN

Són MUSE, una banda anglesa de rock alternatiu (altres parlen de rock espacial i electrònic), formada pel trio original de Teignmouth: Matthew Bellamy (compositor, veu, guitarra, teclat i piano); Dominic Howard (batería i percussió). i Christopher Wolstenholme (baix elèctric, teclats y cors), i més tard, després del seu quart album, s'afegeix als teclats, samplers i alguns cors, Morgan Nicholls.

La banda és famosa per les seves energiques actuacions en viu, i els interessos excentrics del seu líder Bellamy en la conspiració global, vida extraterrestre, teologia i l'apocalipsi.... MAMMA MIA, QUIN IL.LUMINAT!!!

Gaudim de la seva creativitat:




I pels que no pogueu escapar-vos a Dinamarca, els podeu gaudir aquí mateix, el 27 de novembre al Palau Sant Jordi.

6ª Raó: 8 de Novembre - STORE VEGA
Enghavevej 40 1674

Estem davant la foscor de Noruega, deu ser per la latitud d'aquelles terres, però el que és segur és que la seva música no ens deixa glaçats, o si???

Duet de música electrònica format per Torbjørn Brundtland y Svein Berge, i amb la col.laboració entre d'altres de veus tant fantàstiques com la de Karin Dreijer de The Knife... SUBLIME!!!!
Comproveu-ho vosaltres mateixos:

7ª Raó: 12 de Novembre - KB Halle

• Peter Bangsvej 147
• 2000, Frederiksberg

La banda anglesa de rock alternatiu PLACEBO formada per Brian Molko i Stefan Olsdal, acaben d'estrenar el seu 6è disc BATTLE FOR THE SUN, i el títol del disc, no crec que faci referència al Sol que deu prendre l'excèntric lider del grup, caracteritzat per una imatge amb molt de glam i moltes vegades asexualitzada.

Aquí els tenim enregistrant el video del single del seu nou treball:



8ª Raó: 15 de Desembre - FORUM

Passem de Placebo, amb l'inocent-blanquet de 'n Brian Molko, als QUINA POOOR, alemanys de RAMMSTEIN!!!

Sort que apareixen amb la creu de la creu roja a la foto, ja que tenien fama de filiesa cap a altres tipus de creus, i no eren les de Sant Jordi... ...A l'espera del seu nou àlbum que apareixierà cap a l'octubre, aquest grup alemany (que canta en alemany i per això encara fan més por!!) està format per: Till Lindemann, Richard Kruspe, Oliver Riedel, Paul Landers, Christian Lorenz y Christoph Schneider.
Ells defineixen la seva música com a Tanzmetall ("metall de ball"), englobat dins el METAL INDUSTRIAL... O sigui que cuidadín no us feu mal!!!
Aquests Deutch men, entre que canten en alemany, fan metal i tenen focs d'artifici en els seus directes... SÓN TOT UNA GARANTIA D'ESPECTACLE!!!

I no us preocupeu, que també vindran a casa nostra, el 12 de novembre al Pavelló Olímpic de Badalona

Gaudiu-ne una miqueta abans (jo els ficaria de BSO de REC2...ja que per una peli del mestre Miyazaki com a Ponyo no els veig, ji, ji, ji...)