Caçadors de Bolets: M'encanta aquest esport!!!

Diumenge nit ja teniem preparats els cistells per anar de caçera matinera dilluns al matí (vam possar el despertador a les 6.15, per poder arribar a la vall de la muntanya quan el sol començava a fer acte de pressència). I mentre l'espècie gili-piji se'n van en busca de plaers blanquinossos i freds, al Penedès marxem cap a les muntanyes de les contrades PONTONENQUES (no llegiu malament i confoneu amb Putonenques, que és un altre dels plaers-vicis que més d'un "isidro" busca, ni que sigui de bon de matí i sobretot pel Pont de la Puríssima Constitució Espanyola!!) a la caçera del tresor més buscat: EL ROVELLÓ!!!



A les 7.00 del matí, i encara fosc sortiem amb el tot terreny (ForfiTT 70CV matrícula B-9167-MB), si, si no rigueu que el Forfi va a Tots els Terrenys que jo li demano i sense cap tipus de queixa, només quan antigament (ja no ho recordo) em deixava els llums encessos i llavors empipat s'enfadava i em deixava tirat, fins que li portava una companyia agradable per que el reanimés, ji,ji,ji!!!

Doncs bé, ja de camí cap a la muntanya marxavem el trio de caçadors (el Master of the Mountain: Sir Esteve, Kik Ropper "el sortudo", i al comandament de l'espedició i pilot de la nau FordSpeed FTT, Gabri Agent Especial BoletRunner) a la recerca de la nostra presa.


La nostra primera parada fou a la República Independent de Torrelles de Foix, arxi-coneguda per les mones de Pasqua de Can Pardo (anteriorment vam atravessar la bonica població de Sant Martí Sarroca, agermanada amb "The Quiet Men" Marcel), a Torrelles vam fer un cafetó que ens dones l'escalfor necessària per iniciar l'ascens a la muntanya.

Eren quarts de nou, quan iniciavem la recerca de la nostra presa, en particular el Lactarius deliciosus, conegut per tots nosaltres com a rovelló.


Les primeres hores van ser de resultats poc fructuossos, però després de la parada reglamentaria per esmortzar un bon entrepà de pernil serrà, amb un bon vi negre criança del 96.... els resultats finals de la recerca van ser espectaculars!!!!

AL LORO QUE NO ESTAMOS TAN MAL!!! Qui deia que s'havia acabat la temporada de bolets??? Observeu a baix a l'esquerra, quants rovellons veieu????? Doncs fins a 12 vaig trobar... vaig amenaçar a un d'ells amb la navalla i va cantar a on s'amagava la resta, ji, ji, ji...com a bon BoletRunner vaig retirar a uns quants!!!

I evidentment després del espectacular botí aconseguit, només faltava realitzar el sacrifici final... amb una paella i un raig d'oli, anem cap al foc i disfrutar d'un dels plaers més fantàstics per al nostre paladar.... eh PASTELLER!!!!



Si, si, ja sé que a dalt a la dreta no tenim rovellons a la paella, es tracta d'un altre tipus de presa que també es poden caçar... és que el Master Sir Esteve també es aficionat a retirar de circulació altres espècies de 4 potes, ji,ji,ji!!!

86 JEAN BOUIN: La meva 1ª Cursa Open

El diumenge 29/11/2009 era la data escollida pel meu debut en la Jean Bouin, en la categoria de CURSA OPEN, la cursa popular de 10km on aquest any participaven oficialment 6037 runners.

Una cursa de recorregut molt similar a la Cursa dels Bombers, però amb un final més dur ja que des de que s'arriba al Paral.lel, en el km7 aproximadament, són de pujada sostinguda i amb "repechón" de 300m trenca-cames brutal, fins els darrers 500m finals tots desitjant trobar la línia d'arribada, i aturar el rellotge amb el temps desitjat.

Sortida a les 09,00h: Avda. Rius i Taulet amb Avda. Reina María Cristina – Rius i Taulet – Lleida – Tamarit – Entença – Gran Via de les Corts Catalanes (Calçada Central) – Pl. Tetuán – Pg Sant Joan (Calçada Llobregat) – Ausiàs March – Bruch – Trafalgar – Pg. Lluís Companys (Calçada Llobregat) – Pg. Pujades (Calçada Muntanya) – Pg Picasso (Calçada Llobregat) – Av Marqués de l’Argentera (Calçada Muntanya) – Pg Isabel II (calçada bus) – Pl. Portal de La Pau (costat muntanya) – Pg Josep Carner (calçada muntanya) – Pl de les Drassanes (costat muntanya) – Av. Paral-lel (calçada Besòs) – Tamarit – Lleida – Joaquim Blume (terrible pujada final) – prolongació Pl. Carles Buigas – Pl. Marquès de Foronda – calçada Fundació Mies Van Der Rohe – Av. Marquès de Comillas – Avda. Reina María Cristina – Línia d’arribada.

En aquesta edició 86, erem 5 els valents que veniem de les contrades Garraf-Penedesenques, per conquerir la capital catalana...

D'esquerra a dreta, i sense cap ordre d'importància, tenim el front verd de l'escola Gebreselasi, Mikel i Òscar, i formant el trident de l'escola de la taronja mecànica, Gabri, Àngel i Rodri.

Eren les 8.20 d'un diumenge al matí i tots presentavem aquesta cara d'alegria prèvia al començament de la cursa. Un dia tapat, frescot, però que de moment no amenaçava pluja.

Després de la foto de rigor per a la posteritat, començavem a desfilar cap a la línea de sortida i realitzar els respectius darrers exercicis d'escalfament...


Tothom ja estava preparat per l'anunci del tret de sortida.... preparat, llestos, jaaaaaaaa!!!


La cursa ja havia començat i tots apretavem de bon començament per agafar la millor possició d'inici. I durant la cursa sempre pots trobar algú conegut...


No us sona l'home de negre? Us dono una pista... diuen que potser serà el proper president blaugrana, temps al temps!!?? El que és segur, és que més en forma que el bacó Laporta segur que està...

Al final tots vam arribar, evitant lessions i possibles caigudes, cadascú complint amb les seves espectatives i amb temps molt satisfactoris.


Amb els següents temps aconseguits: (temps oficial - parcials 5km - minuts/km)

Àngel 41:39 (20:10-21:29) 4:10
Mikel 42:34 (20:48-21:46) 4:16
Òscar 43:12 (20:49-22:24) 4:20
Gabri 47:21 (23:16-24:05) 4:45
Rodri 47:56 (23:41-24:15) 4:48

Bé companys Runners, les curses 10K són la nostra especialitat, i en honor al més gran dels Runners.... BLADE RUNNER,

Nosaltres farem un homenatge i joc de paraules, i com estem agermanats per Vilafranca i Vilanova, V+V=W, serem els Wlade Runners.
Amb un únic objectiu l'arribada final, sóm els Runners que mai mirem enrera, llarga vida als Wlade Runners!!!



Wlade Runner oficial... model especialista en arribar fins al final... MAI MIREM ENRERA!!!

Encara que sempre podem fer un autèntic homenatge a l'origen de la nostra inspiració, i recordant aquelles grans paraules:
"Yo he visto cosas que vosotros no creeríais. Atacar naves en llamas más allá de Orión. He visto Rayos-C brillar en la oscuridad cerca de la Puerta de Tannhäuser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia. Es hora de morir."

Però per nosaltres els Runners del S.XXI, la frase final, que és l'inici de la nostra cursa, seria és hora de córrer.... IT'S TIME TO RUN.