El diumenge 29/11/2009 era la data escollida pel meu debut en la Jean Bouin, en la categoria de CURSA OPEN, la cursa popular de 10km on aquest any participaven oficialment 6037 runners.
Una cursa de recorregut molt similar a la Cursa dels Bombers, però amb un final més dur ja que des de que s'arriba al Paral.lel, en el km7 aproximadament, són de pujada sostinguda i amb "repechón" de 300m trenca-cames brutal, fins els darrers 500m finals tots desitjant trobar la línia d'arribada, i aturar el rellotge amb el temps desitjat.
Sortida a les 09,00h: Avda. Rius i Taulet amb Avda. Reina María Cristina – Rius i Taulet – Lleida – Tamarit – Entença – Gran Via de les Corts Catalanes (Calçada Central) – Pl. Tetuán – Pg Sant Joan (Calçada Llobregat) – Ausiàs March – Bruch – Trafalgar – Pg. Lluís Companys (Calçada Llobregat) – Pg. Pujades (Calçada Muntanya) – Pg Picasso (Calçada Llobregat) – Av Marqués de l’Argentera (Calçada Muntanya) – Pg Isabel II (calçada bus) – Pl. Portal de La Pau (costat muntanya) – Pg Josep Carner (calçada muntanya) – Pl de les Drassanes (costat muntanya) – Av. Paral-lel (calçada Besòs) – Tamarit – Lleida – Joaquim Blume (terrible pujada final) – prolongació Pl. Carles Buigas – Pl. Marquès de Foronda – calçada Fundació Mies Van Der Rohe – Av. Marquès de Comillas – Avda. Reina María Cristina – Línia d’arribada.
En aquesta edició 86, erem 5 els valents que veniem de les contrades Garraf-Penedesenques, per conquerir la capital catalana...
D'esquerra a dreta, i sense cap ordre d'importància, tenim el front verd de l'escola Gebreselasi, Mikel i Òscar, i formant el trident de l'escola de la taronja mecànica, Gabri, Àngel i Rodri.
Eren les 8.20 d'un diumenge al matí i tots presentavem aquesta cara d'alegria prèvia al començament de la cursa. Un dia tapat, frescot, però que de moment no amenaçava pluja.
Després de la foto de rigor per a la posteritat, començavem a desfilar cap a la línea de sortida i realitzar els respectius darrers exercicis d'escalfament...
Tothom ja estava preparat per l'anunci del tret de sortida.... preparat, llestos, jaaaaaaaa!!!
La cursa ja havia començat i tots apretavem de bon començament per agafar la millor possició d'inici. I durant la cursa sempre pots trobar algú conegut...
No us sona l'home de negre? Us dono una pista... diuen que potser serà el proper president blaugrana, temps al temps!!?? El que és segur, és que més en forma que el bacó Laporta segur que està...
Al final tots vam arribar, evitant lessions i possibles caigudes, cadascú complint amb les seves espectatives i amb temps molt satisfactoris.
Amb els següents temps aconseguits: (temps oficial - parcials 5km - minuts/km)
Mikel 42:34 (20:48-21:46) 4:16
Òscar 43:12 (20:49-22:24) 4:20
Gabri 47:21 (23:16-24:05) 4:45
Rodri 47:56 (23:41-24:15) 4:48
Amb un únic objectiu l'arribada final, sóm els Runners que mai mirem enrera, llarga vida als Wlade Runners!!!
Wlade Runner oficial... model especialista en arribar fins al final... MAI MIREM ENRERA!!!
Encara que sempre podem fer un autèntic homenatge a l'origen de la nostra inspiració, i recordant aquelles grans paraules:
"Yo he visto cosas que vosotros no creeríais. Atacar naves en llamas más allá de Orión. He visto Rayos-C brillar en la oscuridad cerca de la Puerta de Tannhäuser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia. Es hora de morir."
Però per nosaltres els Runners del S.XXI, la frase final, que és l'inici de la nostra cursa, seria és hora de córrer.... IT'S TIME TO RUN.
2 comentaris:
Que fa el sandro en una carrera que patrocina ASICS? que no era de NIKE ell? O ja s'ha canviat de bando?
O potser va correr perque l'organitza El mundo deportivo i s'ha d'estar bé amb la premsa?
Vuff quants esforços s'han de fer per aconseguir poder!!!!
No sé, no sé! però ja se li veu panxa! Encara arribarà a ser més bacó que el que hi ha ara. Que el poder corrompt molt!
Deu ni do! Uns 45 minuts corrent tenen molt de merit! Quants km eren aixo?
Pero...Necessites portar algun motiu cule!!!
Publica un comentari a l'entrada