Portishead - Machine Gun: Video

MACHINE GUN és el primer single del seu tercer treball THIRD.
10 anys després del seu últim disc, sorprenen amb un só minimal, però potent i penetrant, on amesura que avança el hit, la veu única de Beth Gibbons i la bateria ametrallant de fons, desencadenen en un final amb teclat que sugereix un final apoteòsic d'obra mestre de ciència ficció apocalíptica.

PORTISHEAD a tornat i al Primavera Sound brillarant com a gotes musicals en el cel trencat de Barcelona.

Heart Tango (Full Version) Monica Bellucci

Gaudiu de la bellessa italiana en aquest curtmetratge realitzat per la firma INTIMISSIMA.
I així a part de disfrutar de les vistes, podeu practicar l'italià...

CAMP NOU (11/05/08) : Una trista nit barcelonista.

No podia ser d’una altre manera, la temporada no podia acabar pitjor i ahir va quedar evidenciat: pitjor entrada de la era Rijkaard&Laporta, concert de xiulets i mocadors de l’afició, jugadors en contínua decadència mental-esportiva, etc, etc, etc.

Ara que ja s’ha acabat la temporada, vull reflexionar en veu alta sobre les raons que han portat a aquest desenllaç de final histriònico-dramàtic:

• Com ja vaig comentar en el seu moment (veure la opinió de desembre al blog), Rijkaard com a màxim responsable de la plantilla, en una temporada que per noms i fitxatges, havia de ser la millor de les seves 5 temporades.

• Paral.lelament, deprés de veure la temporada passada feta per l’idolatrat RONALDINHO CAUTXÚ, la permisivitat i segona oportunitat tant del club i/o Rijkaard cap o rei fantàstic, ens ha portat a iniciar aquesta temporada, malgastant els 2-3 primers messos en la QÜESTIÓ blaugrana més important, exagerada, IN-transcendent i ineficaç de la història recent blaugrana: recuperar la “FELICITAT” de Rony dins un camp de futbol … (doncs que hagués llegit MÉS PLATÓ I MENYS PROZAC) .

I aquesta “VERITAT A CRITS” només va il.luminar a la parròquia blaugrana, fins el dia del JUDICI FINAL: Barça-Madrid al Camp Nou, el dia de la RESURRECCIÓ del NINHO O REI!!!

Aquella nit els fidels al guia espiritual de la fe blaugrana, DINHO, van abandonar al seu ídol crucificant-lo definitivament, i fent ofrenes al seu nou i únic MESSI-ES!!!

Novament l’ateisme de fe-sentiment blaugrana apareixia degut a la MADRIDITIS, que apareix periòdicament la conciència colectiva a Can Barça.

• I com no podia ser d’una altre manera, la HISTÒRIA es torna a repetir al final del recorregut pel desert d’aquesta lliga: un altre cop, l’aparició REIAL BLANCA en el camí de martiri blaugrana, desencadena un final autodestructiu, tot crema per fora i per dins, tot cau, … LE ROI E MORT, i ara cauen els seus fills: 1, 2, 3… tots els fantàstics han de ser cremats a la foguera!!!

Ídols fins ahir: Deco corejat el seu nom davant els REDS protestants. Eto’o, el traïdor i enemic més acèrrim del madridisme, es converteix en un COVARD… un nou JUDAS per la causa blaugrana…

ÉS LA CRUCIFICCIÓ DELS MÉS GRANS SÍMBOLS-ÍDOLS DEL BARCELONISME MÉS RECENT, … tot per l’odi ANTI-MADRIDISTA, reflex d’un sentiment històric d’inferioritat danvant l’enemic, generat pels anys acumulats de derrota, i com va dir el filòsof, un País que té la diada nacional el dia d’una derrota, és un poble traumatitzat pel passat i pres d’un negit d’autoconfiança...

VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA.... MANQUI PERDEM!!!!

Escapada Gallega de Cap de Setmana (25/04/08)

Benvolguts amics la hirstòria d'aquesta escapada a terres galegues, comença per motius esportius (diguem-li Barça), però l'esport va quedar en un segon plà (excepte per una tarda a un bar ben acompanyat de patates, cervessa i ...) i la estada a terres galegues va esdevenir una bonica escapada lúdico-gastronomica-cultural, tant per A Corunya com per Santiago de Compostela.

Aquí teniu un petit COLLAGE fotogràfic amb alguns dels detalls de les dues boniques ciutats d' A Corunya i Santiago, incloent-hi, com no els plaers gastronòmics de magnífica factura (visual i gustativa evidentment, no gens menys pel preu).

Santiago de Compostela, declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO el 1985

La Catedral, a la Plaça de l'Obradoiro, símbol i punt de referència de molts peregrins.


A Corunya, terra i mar en harmònia pura.


La Torre d'Hercules, passat, present i futur de la història d'un imperi.

La gastronomia galega, una de les grans aportacions a la felicitat de la humanitat


Catalans a Galícia, units fem força !!!

(Marcel: "mireu quina gallega rosa que pasa"
Gabri: "Endavant marcel, endavant, apunt de disparar..."
Ropper: "Jo me parto... no és rosa és MORENETA!!!"
Piti: "mete el micro aquí...
Marcel: "Eztoy canzao..."
Montsetinha & Ropper: "Mireu quin pelegrí, ji, ji, ji..."
Karmi: "Vaja tela, vaja tela..."
Abuela: "parejinha salgan del miedinho jodinhos...)