Trinity21
Aquí trobareu les meves postals escrites i redaccions visuals, resultat de les multiples explosions entròpiques que surgeixen del nostre cervell. El progrés vital és caos, i per això busquem l'ordre, mitjançant ones de plaer que ens proporciona: música, cinema, esport, cultura... Aconseguir-ho és la nostra lluita, les diferents reflexions del meu blog, poden ser una guia d'aprenentatge o no?
dimarts, 31 de gener del 2012
Un any després... la 2a Cursa 10K Vilafranca!
dijous, 17 de febrer del 2011
1ª Cursa Vilafranca 10K en imatges
Blade Runners a la Vilafranca 10K |
Lloc | Dorsal | Blade Runner | T final | T real | min/km | 1ers km5 | 2ons km5 | Lloc Cat |
161 | 9 | NexusMMG71 | 43'39" | 43'32" | 4'22" | 21'26" | 22'06" | 44-M3 |
170 | 37 | NexusGGB73 | 43'56" | 43'49" | 4'23" | 21'44" | 22'05" | 114-M2 |
178 | 29 | NexusEFP69 | 44'15" | 44'07" | 4'25" | 22'05" | 22'02" | 47-M3 |
224 | 12 | NexusDJG74 | 45'54" | 45'45" | 4'35" | 21'57" | 23'48" | 150-M2 |
254 | 38 | NexusRVG73 | 46'51" | 46'45" | 4'41" | 22'53" | 23'52" | 171-M2 |
Crònica de la cursa a
Els BLADE RUNNERS toquen el cel a la Vilafranca 10K
dimecres, 17 de novembre del 2010
Una temporada més, anem de caçera de bolets!
Dissabte 23 d'octubre feiem la primera sortida a la recerca de tant fantàstics tresors... a les 7am ens possàvem en marxa, tot desitjant que la caçera fos profitossa, ji,ji,ji!!
Amb el Forfi iniciavem la marxa cap al nostre destí preferit, aquí teniu un plànol de la zona escollida...
Aquí teniu el destí del nostre buscat tresor.... si voleu més detalls NO ENS HO PODEM PERMITIR, que les secrets s'han de mantenir molt ben guardats, je, je, je...
Arribàvem al peu de la muntanya i encara el sol no il.luminava del tot, eren gairebé les 8am i començavem el recorregut de cap a l'ascens per la muntanya i buscar amb molta vista els tresors que ens esperàven ben amagadets....
Ja estavem dins el bosc, rodejats per la pineda i cuscuneres que volíen impedir-nos aconseguir l'objectiu pel que erem allí, trobar aquells bolets que estaven tant ben amagadets... aquí teniu els primers, trobat per l'expert caçador, l'Esteve, també expert en la caça del jabalí, conills, llebres, i tot el que es mou (cargols inclosos, i de moment deixem a part els animals de dos potes que també es troben per aquestes contrades)
Sembla que no es veuen, però amb l'ajuda del bastó màgic a lo "follet tortuga" es troben una mica més fàcil.... fins que al final tant bastó, aquest s'acaba trencant, que això no és bola de drac!!??
I després d'un bon "tute" per la muntanya, cap a les 11am decidim fer una paradeta per esmorzar, amb els cistellets ja ben macos...
Podeu observar que el mestre tenia el cistell més ple, però els meus semblen més grans... deu ser l'efecte de proximitat, ji,ji,ji!!
Després d'aquesta parada per agafar forces... continuàvem la nostra recerca, veieu quines troballes que feia el general de l'esquadró boletaire...
I mireu quina família més maca vaig trobar ben juntets sota les fulles dels pins, i fins i tot a dalt a la dreta s'observa un que volia escapar-se, je, je, je....
Al loro amb els racons tant imprevistos on podem trobar l'apreciat rovelló... que a vegades se'n troben sota les pedres, uuuuuuuaaaaaauuuuuuuu!!!
Una escapada de dissabte per la muntanya que va donar uns molt bons tresors, com podeu veure en la foto final amb els cistells ben plens, un per cap de l'exèrcit boletaire, el General Esteve, els cabos primers Gabri i Enric...
A les 15h del migdia passades ja feiem camí de tornada, després de gairebé 7 hores de caçera, però ja estavem pensant en una possible nova escapadeta...
I aquesta va ser el dilluns 1 de novembre, diada de TOTS SANTS, aprofitant que la majoria de Vilafranquins gaudien de castellers varis, altres voliem gaudir dels nostres estimats rovellons i bolets varis, ji,ji,ji ... i els resultats de la segona escapada va ser del tot profitosa...
Ademés aquest dia, el grup boletaire va augmentar en nombre, es van apuntar el tiet Angel i l'Andreu, aquest segon que més que a buscar bolets va semblar que els perseguia.... per la velocitat amb la que es movia per la muntanya, tal era així que el van perdre poc més d'una hora després de començar la caçera, però no va ser res ja que al final ens vam trobar en el lloc de sortida, per la tornada cap a Vila... Sort que portem els movils i no vam haver de trucar als MOSSOS, ji, ji, ji!!!
L'exèrcit boletaire iniciava la pujada per la muntanya....
I només fent les primers passes, això que trobem els primers tresors, uns macos fredolics, je, je, je... i més endavant van apareixer uns peus de rata i com no els apreciats rovellonets!
El cistellet mostrava varietat, però encara poca quantitat...
També hi havia moments per les fotos artístiques i no pels artistes que surten, ji, ji, ji...
Després de fer una paradeta per esmorzar, contínuavem per feina...
I no podia faltar aquell rovelló que volia amagar-se, però s'ha de ser molt ull viu per trobar-los, el veieu?
si home, que si que hi és... aixequeu la pedra de dalt i sorpresaaaaaa!!
fantàstic ROVELLÓ!!!!
L'excursió havia arribat al final i ja anavem de tornada... els veteranos anaven davant i darrera estava, qui si no tira, tira acasitoooos, o era la caputxeta taronja, ji, ji, ji!!!
I per acabar una foto de grup... on ens falta un boletaire, però es que a la sortida, en el millor estil de tira, tira besabeeeeeeeee, no va mirar enrera en cap moment (pel que pogués passar...) i ja estava feia una estona esperant en el cotxe, per la tornada, es que s'ha de ser una mica més solidari amb el grup i no anar per lliure, ji, ji, ji!!!
Bé, fins aquí un petit resum de les escapades boletaris, sense descartar que abans de que acabi la temporada 2010 encara es pugui fer alguna escapadeta més.... si la temporada Runner ens ho permet, je,je,je!!!
dilluns, 1 de març del 2010
CALÇOTADA per acabar el mes...
Podeu veure el nostre guia espiritual, Sant Treky, que ens va dur fins a les portes de l'Església de Santa Maria, amb la seva relació transcendental amb el Senyor GPS...
Després de la parada espiritual, deixavem la il.luminació religiosa per cercar les "ESPELMES" que ens il.luminarien en el costat fosc de la carn...i altres plaers, uuuuuiiiii!!
Cap a la 13h del migdia ja ens dispossavem a arribar al destí
Ctra. N 240, km 28. Coll de Lilla (Valls-Montblanc) 43813 Valls (Tarragona) · 41º 20' 16'' N / 1º 13' 22' E · Tel. 977 60 10 42 · Fax 977 60 15 12 · restaurant@lesespelmes.com
Un cop al restaurant, ens van fer passar a un saló private per nosaltres (lo de private no és per relació amb la famosa revista, encara que jo esperava que més tard o d'hora sortís l'estripper darrera la famosa CORTINETA ROSSETA, ji,ji,ji... que recordeu apareixien convidats, però no eren els que esperavem....)
Espejito, espejito... donde está el grupito?????
Aquí tenim als valents que no havien sopat la nit anterior i esmortzat al matí.... per gaudir com a bacons amb calçots, carn i salses varies, que més d'un ja se la va acabar sucant-hi pà abans de que arribessin el plat principal...
I en la següen postal tenim en primera fila al començal que no va dir ni una paraula durant el dinar, no parava de jalar i jalar un calçot rere un altre... està a primera fila en la foto, i té una cara d'haver disfrutat com un nen petit... i de "gratis", INDESEABLES!!!
Podeu observar, a la més satisfeta, alguns focs-foques que no perdien la vista del plat, i jo que seguia tenint la meva tertúlia particular, de la que crec que ningú em seguia... INDESEABLES!!!
Tot va estar molt bé, tant calçots com carns estaven BONÍSSIMES, el vi i cava entraven perfectes i el "babero" em quedava que ni a George Clooney (NO TINC FOTOS PER NO FERIR SENSIBILITATS...) i del postre que podem dir, jo esperava que sortis l'STRIPPER darrera la cortina i no va ser així (en un moment va aparèixer més d'un fantasme pujant les escales, però res de l'altre món o si...)
Aquí tenim el premi final, una cremeta catalana adornada amb unes rodanxes de taronja que estaven BONÍSSIMES... prou feïna tenia per controlar la llengua... i com dic SENSE QUE APAREGUÉS L'STRIPPER... Bé suposo que en una altre ocasió.
En nom de tots els presents podem dir que la recomanació del lloc de Calçotada 2010 ha estat tot un encert, i deprés de millorar l'any passat amb Cal Ganxo, superar Les Espelmes per l'any que vé serà un repte important... Crec que l'opció d'una STRIPPER FINAL potser una bona alternativa, ji, ji, ji.... SALUT I FORÇA AL CALÇOT I LA CARXOFA PER A TOTS!!!
dijous, 14 de gener del 2010
Una derrota que ens farà més forts!!!
Recordem el resum del partit:
Les declaracions al respecte del futbol que va desarrotllar el Barça ahir, sobretot a la 2ª part, no són sospitoses de l'orgull i la classe d'aquest equip:
- Manolo Jiménez: "El Barça lo ha bordado"
- Del Nido: "Hemos eliminado al mejor equipo de todos los tiempos"
Afirmant primer de tot, que he cregut i crec, en aquest equip (jugadors i entrenador) de manera fidel i cega, i que el màxim responsable del sextet ha estat el treball i ordre impossat als enormes jugadors barcelonistes, ademés de creure en tots ells (Chigrinski, Milito, i fins i tot Henry...), puc afirmar i crec que GUARDIOLA ES VA EQUIVOCAR EN EL PARTIT D'ANADA, i no vull ser resultarista, ja que mai ho he estat, esgrimiré les meves raons, sense que ho digui perquè el Barça hagi estat el.liminat:
- Com dic ACCEPTO les rotacions i en sóc partidari, sempre ho he estat i ho continuaré extant, PERÒ AMB ORDRE I EQUILIBRI, i això es va perdre en el partit d'anada en possar de titulara a Milito (massa temps de baixa), Chigrinski (massa pressió) i Màrquez (des de fa anys a un nivell per sota del que va assolir fara 2-3 anys), i tot això tenint en compte que eren tres jugadors sense el recolzament de un XAVI o BUSQUETS al mig que afavorís el joc de contrucció blaugrana... Un triangle defensiu-mig sol davant dels lleons del Sevilla i les hienes culés de la grada, torno a afirmar que era un pressió i responsabilitat excessiva, que va assumir GUARDIOLA i que només es justificava, des de tots els punts de vista perquè NO PRIORITZAVA A LA COPA com a competició de primer nivell.
- La primera reflexió, perdria tota la raó de ser, si com dic al final NO PRIORITZES la competició, cosa que va quedar demostrat que no va ser així, TREIENT ahir de TITULARS a tots els CRAKCS.
Aquest és un dels motius de veure ahir a jugadors molt empipats i cabrejats amb la derrota-el.liminació, se saben superiors al Sevilla, i ho demostren al terreny de joc, però els desencerts i les dessicions equivocades tant en el camp, com fora d'ell a vegades no poden ser modificades a temps... i el temps no dona segones oportunitats en l'esport.
No volia fer cap tipus d'analisi estil 1 per 1, que fan els periodistes, però després d'escoltar de boca dels meus "amics" de RAC1 veure com li donaven la votació al MILLOR JUGADOR a Titi Henry.... mamma mia, però és que jo sóc d'un altre planeta o veig un altre tipus de futbol?????
Em pregunto, perquè serveix corre i corre com ho fa Henry, si després MAI finalitza optimament les seves jugades, no mira quan centra i fa l'últim passe al "bulto", semblen assistències al porter, això és com el meu "admirat" DANI ALVES, corre i corre per la banda, però si fa bona 1 de 10 centrades, QUE NO HO VEIEU???? Si va necessitar 2 minuts al camp Pedrito, Don Pedro, per fer un centro per la banda, amb rosca mesurada, per estar apunt d'arribar a rematar Messi o Bojan dins l'àrea petita...
Podria estar, pàgines i pàgines, analitzant el vist ahir, però ara ja estem fora i això fa mal, i més mal ha fet a uns jugadors que se SABEN GUANYADORS i ho demostraran a la Lliga i la Champions, d'això n'estic segur. I dels errors se n'aprenc i ho farant els jugadors i ho farà GUARDIOLA, d'això no tinc cap mena de dubte.... però com us ho dic, si HENRY va ser vist el millor del partit pels "cracks" de RAC1...
ALVES (?) PIQUÉ CHIGRINSKI ABIDAL
THIAGO BUSQUETS XAVI
MESSI (IBRA) BOJAN PEDRO
EQUIP EQUILIBRAT I ROTACIONS... AMB DOS COLLONS!!!
22/05/2010
LA HISTORIA CAMBIARÀ PER SEMPRE!!!
dimarts, 8 de desembre del 2009
Caçadors de Bolets: M'encanta aquest esport!!!
A les 7.00 del matí, i encara fosc sortiem amb el tot terreny (ForfiTT 70CV matrícula B-9167-MB), si, si no rigueu que el Forfi va a Tots els Terrenys que jo li demano i sense cap tipus de queixa, només quan antigament (ja no ho recordo) em deixava els llums encessos i llavors empipat s'enfadava i em deixava tirat, fins que li portava una companyia agradable per que el reanimés, ji,ji,ji!!!
Doncs bé, ja de camí cap a la muntanya marxavem el trio de caçadors (el Master of the Mountain: Sir Esteve, Kik Ropper "el sortudo", i al comandament de l'espedició i pilot de la nau FordSpeed FTT, Gabri Agent Especial BoletRunner) a la recerca de la nostra presa.
La nostra primera parada fou a la República Independent de Torrelles de Foix, arxi-coneguda per les mones de Pasqua de Can Pardo (anteriorment vam atravessar la bonica població de Sant Martí Sarroca, agermanada amb "The Quiet Men" Marcel), a Torrelles vam fer un cafetó que ens dones l'escalfor necessària per iniciar l'ascens a la muntanya.
Eren quarts de nou, quan iniciavem la recerca de la nostra presa, en particular el Lactarius deliciosus, conegut per tots nosaltres com a rovelló.
Les primeres hores van ser de resultats poc fructuossos, però després de la parada reglamentaria per esmortzar un bon entrepà de pernil serrà, amb un bon vi negre criança del 96.... els resultats finals de la recerca van ser espectaculars!!!!
AL LORO QUE NO ESTAMOS TAN MAL!!! Qui deia que s'havia acabat la temporada de bolets??? Observeu a baix a l'esquerra, quants rovellons veieu????? Doncs fins a 12 vaig trobar... vaig amenaçar a un d'ells amb la navalla i va cantar a on s'amagava la resta, ji, ji, ji...com a bon BoletRunner vaig retirar a uns quants!!!
I evidentment després del espectacular botí aconseguit, només faltava realitzar el sacrifici final... amb una paella i un raig d'oli, anem cap al foc i disfrutar d'un dels plaers més fantàstics per al nostre paladar.... eh PASTELLER!!!!
Si, si, ja sé que a dalt a la dreta no tenim rovellons a la paella, es tracta d'un altre tipus de presa que també es poden caçar... és que el Master Sir Esteve també es aficionat a retirar de circulació altres espècies de 4 potes, ji,ji,ji!!!
dimarts, 1 de desembre del 2009
86 JEAN BOUIN: La meva 1ª Cursa Open
El diumenge 29/11/2009 era la data escollida pel meu debut en la Jean Bouin, en la categoria de CURSA OPEN, la cursa popular de 10km on aquest any participaven oficialment 6037 runners.
Una cursa de recorregut molt similar a la Cursa dels Bombers, però amb un final més dur ja que des de que s'arriba al Paral.lel, en el km7 aproximadament, són de pujada sostinguda i amb "repechón" de 300m trenca-cames brutal, fins els darrers 500m finals tots desitjant trobar la línia d'arribada, i aturar el rellotge amb el temps desitjat.
Sortida a les 09,00h: Avda. Rius i Taulet amb Avda. Reina María Cristina – Rius i Taulet – Lleida – Tamarit – Entença – Gran Via de les Corts Catalanes (Calçada Central) – Pl. Tetuán – Pg Sant Joan (Calçada Llobregat) – Ausiàs March – Bruch – Trafalgar – Pg. Lluís Companys (Calçada Llobregat) – Pg. Pujades (Calçada Muntanya) – Pg Picasso (Calçada Llobregat) – Av Marqués de l’Argentera (Calçada Muntanya) – Pg Isabel II (calçada bus) – Pl. Portal de La Pau (costat muntanya) – Pg Josep Carner (calçada muntanya) – Pl de les Drassanes (costat muntanya) – Av. Paral-lel (calçada Besòs) – Tamarit – Lleida – Joaquim Blume (terrible pujada final) – prolongació Pl. Carles Buigas – Pl. Marquès de Foronda – calçada Fundació Mies Van Der Rohe – Av. Marquès de Comillas – Avda. Reina María Cristina – Línia d’arribada.
En aquesta edició 86, erem 5 els valents que veniem de les contrades Garraf-Penedesenques, per conquerir la capital catalana...
D'esquerra a dreta, i sense cap ordre d'importància, tenim el front verd de l'escola Gebreselasi, Mikel i Òscar, i formant el trident de l'escola de la taronja mecànica, Gabri, Àngel i Rodri.
Eren les 8.20 d'un diumenge al matí i tots presentavem aquesta cara d'alegria prèvia al començament de la cursa. Un dia tapat, frescot, però que de moment no amenaçava pluja.
Després de la foto de rigor per a la posteritat, començavem a desfilar cap a la línea de sortida i realitzar els respectius darrers exercicis d'escalfament...
Tothom ja estava preparat per l'anunci del tret de sortida.... preparat, llestos, jaaaaaaaa!!!
La cursa ja havia començat i tots apretavem de bon començament per agafar la millor possició d'inici. I durant la cursa sempre pots trobar algú conegut...
No us sona l'home de negre? Us dono una pista... diuen que potser serà el proper president blaugrana, temps al temps!!?? El que és segur, és que més en forma que el bacó Laporta segur que està...
Al final tots vam arribar, evitant lessions i possibles caigudes, cadascú complint amb les seves espectatives i amb temps molt satisfactoris.
Amb els següents temps aconseguits: (temps oficial - parcials 5km - minuts/km)
Mikel 42:34 (20:48-21:46) 4:16
Òscar 43:12 (20:49-22:24) 4:20
Gabri 47:21 (23:16-24:05) 4:45
Rodri 47:56 (23:41-24:15) 4:48
Amb un únic objectiu l'arribada final, sóm els Runners que mai mirem enrera, llarga vida als Wlade Runners!!!
Wlade Runner oficial... model especialista en arribar fins al final... MAI MIREM ENRERA!!!
Encara que sempre podem fer un autèntic homenatge a l'origen de la nostra inspiració, i recordant aquelles grans paraules:
"Yo he visto cosas que vosotros no creeríais. Atacar naves en llamas más allá de Orión. He visto Rayos-C brillar en la oscuridad cerca de la Puerta de Tannhäuser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia. Es hora de morir."
Però per nosaltres els Runners del S.XXI, la frase final, que és l'inici de la nostra cursa, seria és hora de córrer.... IT'S TIME TO RUN.